D E S P A R T I R E

                             sept.1988

Sosit-au anii,cand  ea:”VARSTA”

,Itzi spune-n soapte-ndurerate,

Ca zilele  incep  de-acuma

Ele, sa fie  numarate..

     Precum stejarul din padure

     Ce veacuri,el a dominat,

     Acum cu coaja  scorojita,

     Batut de vant,sta  aplecat!

Acele frunze-ngalbenite,

Azi randul  si lor  le-a venit

Si una cate una-n  sir,

Ii lasa  trupul  desgolit.

     Vlastarul cel de-odinioara

     Ce peste  copaci.biruia,

     Cu-a lui coroana-nfloritoare,

     Nici vantul parca nu-l palea!

Azi , ziua i-a venit si lui

Si crengile isi lasa-n veac,

Se duce,se usuca-ncet,

Caci vremea  i-a  venit  de  hac!

     Se duce si isi las-amicii::

    Batrani si tinere vlastare,

     Isi lasa neamu-ntreg in  coldru:

     De-acum apune  a lui soare!

S-a  pregatit de despartire,

De a lui toti  ce-l incojor,

Isi lasa in pamant,el seva,

Pentru-a lui nem nemuritor.

     Azi seva-i se usuca-n  trupu-i

     Si-a lui  coroana  triumfala,

     Se-ngenchiaza spre pamant,

     Ce pana ieri era  in fala!

Sosit-au anii,cand ea, varsta,

Ii spune-n soapte-ndurerate,

Sa-si pregateasca testamentul,

Cu lacrimi de frunze  ,uscate.

     Pentru mine,sosit-au  azi,

     Acei ani,de  despartzire

     Ca  varsta ,ea-si  spune  cuvantul,

     Si maine  voi da in primire…

Azi ma pensionez  de varsta,

De maine-ncep sa-mbatranesc,

Precum stejarul cel falos:

De-acuma  frunzele-mi  palesc!

     Azi ma despart  de cei din jur,

     Ce condica cu totzi  semnam,

     De zi cu zi ,ce la service

     Eri o familie  formam.

Imi las colegii mici  si mari

Si seva  mi-o las ,cum am spus:

De maine  nu mai  particip

La  socialul, zis  produs:

     In corpu-mi sangele  se-ngrose,

     Iar  venele-mi se subtziaza,

     Pielea a se zbarcci ,incepe:

     Nici inima nu mai  pulseaza!

Si ca stejarul ,scorojit,

Cu crengile  lasate  lent’

Ma  pregatesc si eu acum,

Sa  pot  sa-mi scriu  un  testament!

     autor

  ADAM   ZDRU

  A R M A N L’ I    D I    D I A N A V R A

                          (   MACEDOROMANII  DE  OODINIOARA )

Cu eti tu napoi,

Ocl’i ma s-arucamu,

Armanlu ,cu duruti,

A lui oi, va-l  videmu…

      Pi-atntzia  nu-aveau  hori,

      Pi carigu casi-aveau!

      Pinsi tutu di dinpoi,

      Di chider-mplin’i  earau.

Ili videmu ca  giunatitz,

Tu chirolu  cai fu,

S-alumtau  tu atzeli  an’i,

Giunamia cai  tricu.

      Tu dzenura,di muntz,

      Nu-aveau bana  rahati:

      Muntele si-ul aveau,

      Di multi ori,carvati.

Cum bairi  di-albini,

Lilici-acupusesc,

Ti cu arad cali,

Tu campu-s  raspandescu,

      Tzi zaharea u-aduna

      Si-u poarta  lunga  cali:

      Tutu ase  si-armanlu,

      Alaga dzenuri s-vali.

Cu oi,mulari,cu  cal’i

Cu-avearea  lui  tzi-avea,

Pisti tut u-l  vidiai:

Pindu  cutriira!

      Balcani,tu lungu s-deaplatea

      Ramanl’i  alagau,

      Fara ca hoara s-aiba:

      Oamin’i libiri earau…

Ase cum fac  liletzal’i

Toamna  fug de la noi,

El’i  dipunau tu vali

Cu carvan’i  s-cu a lor  oi!

      Picurarl’i  tzi-alagau,

      S-carvanaritu-a loru,

      Fudzeau  toamna  ditu   bradz

      S-la  hiba   ma  licsoru.

Sopatli  tu  vali

Cu apa  cristalina,

Il’i pitritea  peaghalea,

Tu  noapti  i  lun’ina.

      Tu noptzi intunicati

      Candu  luna s-analtza,

       Niorl’i -s dipirau,

       Calea  l  lun’ina…

Candu val’i,  dzenuri ,cu an’i

Pisti tut alagau,

Locurli  ditu  Balcani

Canda a lor  erau.

       Fara  sal’i chinduresca,

       Varu ca s-la tzana  cali,

       Candu  toamna-s  bitisea,

       El’i dipunau tu vali.

Cum santu fulgi  di neau

Ti li spulbira  vintu,

El’i ase  s-alumtau,

Cu bana loru  ,tu  Pindu.

      Tzi ploi,tzi  furtuni  mari,

      Tzi visculi-aravdau!

      Ca meltzali  di pi-ncali

      Tzi  casa pi el’i u-au.

Lana,  tunas  di  el’i,

Tzi scoasa  di pi oi,

U lucrau cu arada,

In casa , tu  razboiu.

      Parpodz,buni tambari,

      Siacu,tortu si  flucati,

      Culpani  ti  samari…

      Earau di el’i  lucrati.

Prota  el’i cadu  parn’ira

Ca-s  faca  sculli-n casa,

Razboai,s-alti  luv’rii,

Fatzeau  s- poata s-ntzasa..

      S-atzel’i armani tzi-adrara

      Luvrii ti casa ,s-alti,

      Pi cadu el’i  ma deapoia,

      S-aleapsira   na parti.

Multi a loru  luv’rii,

Atutnzea ,tzi-adarau,

La panav’iri dusi:

Ca  emburi,  li vindeau.

     Atzea caliva  vecl’i

     Cu picuraru  stapanu,,

     Fita,tu-arda   l’ei,

     Comertzul  aramanu.

N-alumta era  bana,

Tutu tu ananghi-aflatz,

Pitu  cal’iuri carvanarl’i:

-Pitu ploi, furtni, maratz!

      Cum aza -atzeali  marfuri

      Tzi  ducu    funiculri,

     Tus-tu ma-natzal’i muntz:

      Sant di-asera  samari!

Hirili  v’iluaucioasi

Tzi facu cali’ura  scurti,

Santu di aseara cal’iuri,

Di carvanari ,batuti.

     Oamin’i  cu fapti mari,

      Bana nibitisita…

      Giunamea, a loru  fapti,

      Tu lumi   raspanditi.

Cu marili a loru fapti

S-dupa cumu s-alumtau:

Ca bun’i oameni,tu-alumti…

Tu lumi-a  loru, s-avdzau !

      Capl’ atzel’i  armani,

      Chiragiadz  mari earau,

      Candu tu atzelu  chiro,

     Tu  polimu  il’i dutzeau…

Ca  angarii,el’i,

Cu cal’i s-carotzi  implini,

La turtz el’i s-alumtau

S-l-atzeali  bizantini…

      La  Dunari,pi stanga,

      Tricura  ralu  mari,

      De-aco  , Marea  Egee,

      Pan-la  Ionoca  Mare…

Tricura-n  Europa,

Tu  Asia- alagara…

A  loru cali discl’isa:

S-tu  Afrca  caftara!

      Avutu,mari-si  puternic

     Armanlu  suflit  ari

     Si popularu tu limba,

     Ca  s-tu adetz  elu  pari.

Cridintza  tzi u ari

Di  papan’i  alasata,

Multu u-ari  pritzuita…

S-ninga  u-ari  pastrata

      Pi intindirea  mari,

     Tzi  raspananditz  earau:

      Na ddzatzi  aista  a  nau,

      Ca  ligaturi  aveau…

Deapoia  atzel’i pasiadz

Ti marali  a loru  fapti,

La dadeau dicuratzii:

S-ninga  di-atzeali  analti!

     Ca  furtuna-l’i  videai

     Tu polimu candu  nadzeau

      Ma candu-s  rivultau,

      Frica  tu  tutz   bagau!

Tu sonea  lor ,tu-alumti,

Handos tor s- a la’sa…

A lor giunatic mari,

Tu lume-a  lor  s-avdza.

     Videmu  cum el’i tu lumi

     Par n’ira’ s-as  disteapta,

     Di lume-a lor , de-aco,

     A loru lumi m-aleapta!

Cumetzlu  lu-nflurira

S-tu arta el’i lucrara,

Ca  buni mistisugari,

Tu-atzelu  chiro s-lansara.

     Numai ase putura

     C-a  loru adetz aprinsi,

     Cati eti tricura

     Eali  s-hiba  ni-astinsi…

Di geaba  vrura  gretzal’i,

Ca s-nu-aiba  limba -n casa,

Ca s-alti lumi  di-aco!

Ca limba  loru s-u-alasa!

      Cridintza  lor ditu inimi,

      Ninga nu u-alasara,

      Alumta  loru  de-aco,

      Aza u –ncununara.

Candu,stramutatz  ditu  casi,

Di  gretzal’i tzi-s  turara

Ditu  Asia - tzea   N’ica

Si vrura  ca  sa-li chiara,

    S -candu usi mari , discl’isi,

    Ramanl’i  li-adarara:

    Atntea  muultz  di  el’i,

    Casili si-alasara.

Vara  dau  pamporii,

Tu largu di li mutriai,

V’ineu cali,pi apa:

Ca spuma  li   videai!

      Cata a nostu  steagu,

      Pi marili cu spuma

     V’ineau   multz  araman’i’

      Tu “ ROMANIA” muma.

Ma fratili rumanu

Multu  harhopu  aza pari,

Candu  pit- atzel  armanu,

Is  veadi  elu  cu hari!

      Ca  limbal’i, ca s-adetz

      Si alti , tzi cu an’i,

      Ninga  il’i santu  tzinuti

      Di fratzl’i   din  Balcani.

Aza cu tutz  deadunu,

Pisti  tutu iu  val’i  vedz,

Val’i  vedz, livendz   lucreaza:

De-a  loru  fratz  nul’i aledz.

      A u t o r

   A D A M     Z D R U